Elena Llorca, exdecana del Col·legi de Politologia i Sociologia de la Comunitat Valenciana, ha analitzat les notícies falses i confusió generada en el cas català
El desordre conceptual existent entorn de l’expressió del “dret d’autodeterminació de Catalunya” és fruit tant del desconeixement popular sobre conceptes jurídics com de l’interés polític a desinformar. A esta conclusió ha arribat Elena Llorca Asensi, recent doctora en Sociologia per la Universitat d’Alacant (UA) i actual vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Politologia i Sociologia de la Comunitat Valenciana, en la tesi Conflicte d’interpretació sobre el dret d’autodeterminació en el cas català. Estudi des de la sociologia, defensada al juliol de 2022. Segons les seues conclusions, l’ús d’estratègies de desinformació d’una banda de la classe política incideix en una confusió generalitzada entre la població.
Els resultats de l’estudi indiquen que esta desinformació és tant deliberada com accidental: deliberada perquè una part de la classe política promou una interpretació errònia del concepte jurídic i accidental perquè la població mitjana no compta amb coneixements tècnics especialitzats ni en dret internacional ni en altres disciplines complexes.
Estos resultats porten a afirmar a la sociòloga que “existeix un gran risc que augmente la creixent polarització social i ideològica per esta falta d’informació jurídica objectiva i adequada”, mentre que la informació falsa sobre qüestions jurídiques és emprada per a aconseguir objectius polítics i “es busca provocar determinades emocions en els ciutadans que els moguen a accions concretes que interessen als qui les promouen”.
La societat de la desinformació i la narrativa populista
La tesi està contextualitzada en el que ja es coneix com a societat de la desinformació “per l’ingent volum d’informació falsa que circula per les xarxes”, apunta la nova doctora. A més “és una societat en la qual prevalen els valors postmoderns, que relativitzen l’existència de veritats úniques i són favorables al fet que cadascun es construïsca la seua pròpia veritat”.
En la societat actual es recull, segons indica, “un augment de les narratives populistes que promouen una creixent polarització social entre grups que es perceben recíprocament com a enemics, així com entre el poble i les elits, que està en l’essència del populisme”. En un context de populisme, per tant, el que provinga de les elits és rebutjat de pla. Quan eixa “alguna cosa” és coneixement científic o especialitzat, com és el cas de qüestions jurídiques complexes com la inclosa en este estudi, es rebutja més encara, la qual cosa aprofundeix en una crisi del coneixement expert, substituït pel saber o el sentir popular; el que els anglosaxons expressen com the people know best enfront del qual no cap argumentació racional.
La investigadora incideix en com, a més, l’entorn digital promou aquestes dinàmiques, “perquè crea cambres de ressonància en la qual els ciutadans acabem per accedir només a aquells espais que repliquen les nostres pròpies idees, gràcies al perfeccionament dels algorismes que seleccionen quins continguts se’ns mostraran i quins no quan accedim a Internet.” Aquests algorismes, afig, “medien hui en bona part del procés de comunicació humana”.
Sobre l’elecció del “conflicte català”
Per a estudiar la desinformació jurídica Elena Llorca va triar la crisi política i social que suposa l’enfrontament entre l’independentisme català amb l’Estat espanyol, l’anomenat “conflicte català”. Diversos estudis apunten a l’existència d’abundant narrativa populista des de tots dos costats del conflicte, principalment entre algunes agrupacions independentistes i entre formacions de dreta radical. A més, s’ha demostrat que el suport o no a la independència és una variable de polarització ideològica i emocional dins de la societat espanyola, sent Espanya una de les societats amb major polarització afectiva d’Europa. D’altra banda, es tracta d’una crisi en la qual hi ha un fort component d’elements jurídics, “perquè se sustenta en part en la interpretació del que la llei permet i el que no, i el que la voluntat política podria canviar d’aqueixa llei i el que no”. De fet, afig l’autora, “diversos autors apunten al fet que l’anomenat Procés és, sobretot, una crisi constitucional espanyola”.
Metodologia de la investigació
La tesi doctoral inclou un compendi d’articles publicats en prestigioses revistes científiques. Dirigida pels doctors María Elena Fabregat Cabrera i Raúl Ruiz Callado, ha seguit una metodologia seqüencial, en la qual els resultats de cada etapa marcaven els objectius de la següent, la qual cosa ha permés “abordar l’estudi sense idees preconcebudes de la magnitud o l’origen de la desinformació jurídica en el cas d’estudi, deixant que les dades parlaren per si sols”.
En primer lloc, es va realitzar una escolta activa en Twitter per a identificar els principals temes de conversa durant 2019, any de l’anomenat judici del Procés. Després d’evidenciar que “autodeterminació” era el concepte jurídic més polèmic, es va consultar en 2020 i 2021 a 102 experts de 33 universitats espanyoles, la majoria doctores en dret internacional, als quals es va sol·licitar col·laboració per a conéixer què és el dret d’autodeterminació des del punt de vista jurídic, extraient solament la informació objectiva. A continuació, l’autora va treballar per a identificar la interpretació errònia assenyalada pels experts tant en Twitter, fòrum preferit pels ciutadans per a parlar de política, com en la població general. El resultat va evidenciar una desinformació generalitzada que, en el cas de Twitter, anava acompanyada d’emotivitat negativa en el 96,5% dels casos. Fora de les xarxes socials, “el 60% de la població enquestada va manifestar tindre un coneixement erroni que segueix el deixant del promogut d’una banda dels polítics. I una altra part que simplement estava poc informada”.
A més s’han aplicat tècniques informàtiques avançades d’anàlisi semàntica i mineria de textos, combinades amb mètodes propis de les ciències socials, que han permés l’obtenció dels resultats.
Precisa la investigadora com “van eixir moltes diferències entre els partidaris i detractors de la independència, i entre els qui estaven a favor i en contra de la celebració d’un referèndum; es veien elements de polarització dins de la societat espanyola i catalana, i això implica un gran risc per a l’estabilitat democràtica, perquè aprofundeix en la creixent polarització ideològica i afectiva que ja han detectat altres estudis anteriors i que afecta de manera important a la població espanyola”. Per això, informa, “hi ha un gran risc que la falta d’informació jurídica objectiva i adequada continue aprofundint en aquesta creixent polarització i siga un factor de major crispació social”.
Elena Llorca acredita una llarga experiència professional en l’àmbit de les tecnologies i la societat de la informació. Recentment s’ha incorporat a Brainstorm Multimèdia, empresa valenciana de realitat virtual en la qual coordina actuacions dins dels projectes d’I+D d’àmbit europeu o nacional, encara que la investigació doctoral la va realitzar sent encara responsable de projectes de Lucentia Lab, spin-off de la UA, dedicada al big data i la intel·ligència artificial. És a més professora del departament de Sociologia I. Forma part del Grup d’Investigació universitari SOC-INNOVA (Sociologia de la Innovació i el Canvi Social). El seu principal interés és la investigació de l’impacte de les tecnologies en la societat, l’economia i la política. La seua tesi doctoral ha sigut la primera de l’àrea de Sociologia amb doble esment industrial i internacional en la UA.
