La sociòloga col·legiada Yaiza Pérez Alonso ha dirigit la investigació, presentada en juny pel Consell Valencià de la Joventut i l’Institut Valencià de la Joventut
La infravaloració i incomprensió de les persones adultes, l’estigma social i la incertesa sobre el futur són els principals obstacles que enfronten les persones joves amb problemes de salut mental, segons la investigació Estat de la salut mental de la joventut valenciana elaborada per l’equip d’Eixam Estudis Sociològics, dirigida per la socióloga col·legiada Yaiza Pérez Alonso i presentada pel Consell Valencià de la Joventut (CVJ) i l’Institut Valencià de la Joventut.
“La salut mental ha sigut, i encara és, un tema tabú. Ens han ensenyat des de ben menudes que aquesta part de la nostra vida és viu en privat. Però la joventut fa temps que vam dir prou. Som una generació que estem portant endavant una revolució, la revolució de les emocions i els sentiments”, va afirmar en la presentació la presidenta del CVJ, Cristina Martínez.
L’estudi alerta també sobre l’augment “preocupant” de les conductes suïcides, així com de la “sobremedicalització” de les persones joves, i revela que la majoria considera que no estan capacitades per a enfrontar diverses situacions perquè no se’ls han donat les habilitats emocionals suficients per a fer-ho. Les persones joves tenen la percepció, a més, que les generacions adultes resten importància als seus problemes psicològics quan algú jove demana ajuda. L’adultcentrisme per tant, juntament amb l’estigma social i les males condicions socioeconòmiques de la joventut, dificulta que una persona jove amb malalties mentals puga recuperar-se.
De fet, quasi el 81% de la joventut valenciana afirma haver patit estrés en algun moment de la seua vida i més del 73%, ansietat, encara que només un 11% estaria disposada a demanar ajuda professional en el primer dels casos i un 19% en el segon. “La infravaloració de la problemàtica genera una baixa i insuficient inversió, que es materialitza en un sistema sanitari i una societat que no estan preparades per a donar resposta”, va afegir la presidenta del CVJ.
Problemes més freqüents i origen multicausal
Les problemàtiques més freqüents entre joves són l’estrés, l’ansietat, la depressió, problemes d’autoestima, els trastorns de la conducta alimentària i les addiccions a substàncies estupefaents i alcohol i al joc en línia.
L’estudi assenyala la inestabilitat econòmica i laboral, la impossibilitat de complir els cànons de bellesa i un ideal de projecte de vida, la pèrdua d’éssers estimats, ruptures amoroses, manca d’habilitats i competències emocionals, l’estudi i les restriccions socials durant la pandèmia com les principals causes dels problemes mentals entre la joventut.
Demandes socials i sanitàries
L’objectiu del treball és elaborar un mapa general de l’estat de la salut mental de les persones joves valencianes, així com conéixer els discursos al voltant de la matèria i identificar els problemes associats i les necessitats no cobertes. Al mateix temps, es pretén estudiar l’impacte de la crisi social, econòmica, laboral i sanitària provocada per la pandèmia en el benestar emocional de les persones menors de trenta anys.
Entre les propostes per a millorar la situació emocional de la joventut destaquen en l’estudi la incorporación de la salut mental en l’agenda política, invertir en recursos i personal per a l’atenció tant en el sistema sanitari com en l’educatiu, donar a conéixer els recursos accessibles a la ciutadania i crear grups de suport entre iguals.
Per la seua part, les persones expertes demanen més inversió i investigació en la matèria, així com augmentar el nombre de professionals de la psicologia en el sistema sanitari i incorporar la figura del psicòleg de capçalera en Atenció Primària per a la detecció i prevenció de casos. A més, destaquen la importància d’impulsar campanyes periòdiques de sensibilització sobre benestar emocional i prevenció del suïcidi.
Elaboració técnica
Han format parte de l’equip d’Eixam, a més de la seua directora Yaiza Pérez Alonso, Pilar Blanco Rodrigo, Isa Gadea Peiró, Elsa Olmeda Rodríguez i Raquel Pérez Alonso.
L’estudi combina diferents tècniques de recerca quantitativa i qualitativa i compta amb una enquesta a 650 persones joves de la Comunitat Valenciana, tres focus groups a persones joves per trams d’edat (15-17 anys, 18-23 anys, 24-30 anys), set entrevistes individuals semiestructurades i una entrevista grupal a persones joves diagnosticades amb algun trastorn o problema de salut mental. A més, inclou nou entrevistes individuals semiestructurades a persones expertes en joventut i salut mental tant de l’àmbit polític com del social i sanitari.
Llig el resum executiu ací.
Llig l’estudi complet ací.
